23/12/08

la fotosíntesi

Et lleves massa d'hora. Mires al rellotge i tan sols són les 6:30h. És que no has pogut dormir bé.
Et falta l'aire, com si tot d'una, les plantes haguessin multiplicat la seva feina durant la nit. T'aixeques i t'allunyes descalç del llit. Ara respires millor. El terra està gelat, però, quina son! No tornaré enrere a buscar les sabatilles. Et dirigeixes al bany. Et baixes el pantaló del pijama i t'asseus a la tassa del vàter. Deixes que el líquid groc flueixi durant una estona fins que s'acaba, però vols que en ragi més, perquè tens fred i el líquid baixa calent. Ara que, no t'estranya, penses, perquè amb el cos que tens... 
Ofegues un riure estúpid per no despertar als teus pares, ni al teu germà, que dormen en habitacions molt pròximes. Estires un troç de paper, més llarg del necessari, i t'aixugues. Et pujes el pantaló. Ara ja respires molt bé. Sense rentar-te les mans te'n vas cap a l'habitació. T'estires; ja no tens son, però et vols adormir. I ara et torna a faltar l'aire. Comences a respirar com pots, per la boca, però respirar per la boca no és tant plaent.
T'asseus al llit i, sense pràcticament obrir els ulls, estires el braç per trobar la capça de mocadors.