Això no és un conte.

We are not friends any more. If I wanted to be treated as a stupid I could just follow you, but I'm not gonna do it, not now, not any more. I want nothing from you. You thought you could play with me, with my feelings. You thought you were better. But you are not. Not any more. I'll remember all this as happy and beautiful years, but there aren't going to be more. This is how all finishes. You've lost all my respect. I don't want you to think this is a joke, beacuse it isn't. Maybe you thought I wouldn't realise, but I know you probably knew, and that's what hurts me the most. Because you didn't told me, you just went away. Depending on you that much... How could I be so stupid? How could you be so...!

This is what really kills me.

Llibertat

La llibertat és allò que sentim quan res no ens lliga. És aquell sentiment que ens permet respirar aire pur, descontaminat. La llibertat porta a la felicitat. A la plena felicitat. Quan ets lliure pots cridar, però no ho necessites, perquè no hi ha res ni ningú que et faci sentir ganes de cridar. Si és així, no et pots considerar lliure. La llibertat podria trobar-se a la muntanya. Gairebé mai al mar. A la vora del mar sempre hi ha cases, cotxes, fàbriques i contaminació. Soroll. I això no es pot considerar llibertat, perquè no ets lliure d'apagar tots els llums. No ets lliure d'esbandir la contaminació. No pots prohibir el soroll perquè prohibeixes la llibertat dels altres. La ciutat no és llibertat. Podriem anar a la muntanya i ser lliures. Tenir els pulmons nets. Però no ets lliure. No pots viure sense ajudes. Estàs lligat a tota la gent que et proporciona els recursos que necessites per viure. No ets lliure a la muntanya i no ets lliure a la ciutat. I totes les addiccions possibles et treuen la llibertat. Addiccions físiques i psicològiques.

Amb tot això podem resumir que la societat és necessària per viure, i que ningú és lliure si viu en societat.

Per tu, Carla!

Anava caminant per damunt d'un núvol. Estava al cel, probablement. Era un lloc de pau, tranquil·litat. Un lloc preciós. Un lloc, fins i tot, divertit. D'alguna manera una gran sensació de llibertat em recorria tot el cos.

Vaig fer una ullada al meu voltant. Estava, aparentment, sola. Però no em preocupava. No em feia falta cap tipus de companyia. Tenia el cor ple de felicitat.

De fons sonava una música molt dolça. Molt suau. I una veu gairebé imperceptible seguia aquella melodia que no s'acabava mai.

Però de sobte algú va interrompre aquella pau. Vaig sentir passes. unes sabates trepitjant amb molta força un terra molt dur. Em vaig mirar els peus. Anava descalça. No era possible que aquell escàndol l'estigués produint jo. Després van venir motors. Algú s'havia proposat amargar-me l'eternitat. Aquell no era el cel que jo havia somiat. A mi m'havien promès molt més que allò.

Em vaig posar a cridar. Algú. Hi havia d'haver algú que em pogués ajudar. Que no hi havia àngels, al cel?!

No sé ben bé quanta estona havia passat. Al cel no hi havia hores. En aquell núvol no existia el temps. La questió és que el soroll es va acabar.

El cor em va deixar de bategar amb aquella tensió. Els pulmons van poder agafar aire net de nou... (Això, si és que existia la mínima engruna de vida en el meu cos...). La pau havia tornat.

Havia arribat un petit anglet.

L'abraçada

Aquesta nit somiava. Aquesta nit t'he somiat.

Ha sigut un instant molt tendre. Difícil d'oblidar.

Recordo que m'has abraçat. L'abraçada més tendra, l'abraçada més suau. Un moment perfecte. Molt difícil d'explicar.

La manera com els teus braços m'han protegit. Tu, més dolç que mai.

I finalment aquell petó.

El somni s'ha tenyit d'un perfum únic. L'essència de mil emocions. I el cor se m'ha accelerat.

No volia obrir els ulls, no volia que em deixessis anar.

Escric això per immortalitzar l'abraçada més dolça que mai més tornaré a somiar.

Grans canvis

Sincerament, trobo magnífic que vulguis ser una dona. Només t'hauràs de posar pits i canviar el teu gran membre per una bonica vagina. Et desitjo sort i que no et faci gaire mal. Crec que no et puc ajudar d'una altra manera. Només et puc donar ànims.

T'aprecio molt, ja ho saps. I tant de bo volguéssis seguir així, com ara, com sempre. El teu cos, ja ho saps, sempre m'ha fet somiar desperta.

Però si no et sents home, si necessites un canvi com aquest, endavant.