Anava caminant per damunt d'un núvol. Estava al cel, probablement. Era un lloc de pau, tranquil·litat. Un lloc preciós. Un lloc, fins i tot, divertit. D'alguna manera una gran sensació de llibertat em recorria tot el cos.
Vaig fer una ullada al meu voltant. Estava, aparentment, sola. Però no em preocupava. No em feia falta cap tipus de companyia. Tenia el cor ple de felicitat.
De fons sonava una música molt dolça. Molt suau. I una veu gairebé imperceptible seguia aquella melodia que no s'acabava mai.
Però de sobte algú va interrompre aquella pau. Vaig sentir passes. unes sabates trepitjant amb molta força un terra molt dur. Em vaig mirar els peus. Anava descalça. No era possible que aquell escàndol l'estigués produint jo. Després van venir motors. Algú s'havia proposat amargar-me l'eternitat. Aquell no era el cel que jo havia somiat. A mi m'havien promès molt més que allò.
Em vaig posar a cridar. Algú. Hi havia d'haver algú que em pogués ajudar. Que no hi havia àngels, al cel?!
No sé ben bé quanta estona havia passat. Al cel no hi havia hores. En aquell núvol no existia el temps. La questió és que el soroll es va acabar.
El cor em va deixar de bategar amb aquella tensió. Els pulmons van poder agafar aire net de nou... (Això, si és que existia la mínima engruna de vida en el meu cos...). La pau havia tornat.
Havia arribat un petit anglet.
1 comentari:
Haha, si està explicat al bloc, a l'entrada anterior... xD
Doncs hi ha un concurs que es diu Ficcions. I jo hi vaig participar amb dues amigues i hem quedat entre les 50 finalistes. Hi ha molts finalistes perquè hi havia més de 500 històries acabades... (Per cert, la júlia també és finalista!) Vaig anar el dimarts a l'entrega de premis i no vam guanyar. Ni vam ser de le 10 millors, però som finalistes xD
Publica un comentari a l'entrada