La llibertat és allò que sentim quan res no ens lliga. És aquell sentiment que ens permet respirar aire pur, descontaminat. La llibertat porta a la felicitat. A la plena felicitat. Quan ets lliure pots cridar, però no ho necessites, perquè no hi ha res ni ningú que et faci sentir ganes de cridar. Si és així, no et pots considerar lliure. La llibertat podria trobar-se a la muntanya. Gairebé mai al mar. A la vora del mar sempre hi ha cases, cotxes, fàbriques i contaminació. Soroll. I això no es pot considerar llibertat, perquè no ets lliure d'apagar tots els llums. No ets lliure d'esbandir la contaminació. No pots prohibir el soroll perquè prohibeixes la llibertat dels altres. La ciutat no és llibertat. Podriem anar a la muntanya i ser lliures. Tenir els pulmons nets. Però no ets lliure. No pots viure sense ajudes. Estàs lligat a tota la gent que et proporciona els recursos que necessites per viure. No ets lliure a la muntanya i no ets lliure a la ciutat. I totes les addiccions possibles et treuen la llibertat. Addiccions físiques i psicològiques.
Amb tot això podem resumir que la societat és necessària per viure, i que ningú és lliure si viu en societat.
2 comentaris:
Oh, t'he inspirat jo, t'he inspirat jo!! ^^
Sí, vull estudiar física.
Mira, penjaré al meu bloc un dibuix sobre la llibertat que vaig fer que té una paradoxa! És el que em va inspirar per inspirar-te a tu xD
Ja està! Ja he penjat el dibuix! ^^
Publica un comentari a l'entrada