Coneixia la seva cara, el seu perfum, la seva roba...
I el vaig veure. Com sempre, amb aquella cara arrogant que tan m'agradava i aquell somriure burleta que m'hipnotitzava.
Ell. Acariciant les parets amb suavitat, amb els ulls tancats, sentint cada milímetre de pedra freda sota les seves mans. Una imatge curiosa, si no el coneixies.
Com sempre, em vaig posar davant seu i vaig tancar els ulls, imitant aquell moviment elegant que el caracteritzava. Quan ens vam trobar vaig sentir com somreia i el vaig imitar. Vaig aixecar les mans per acariciar-li la cara, em va rodejar per la cintura, apropant-me al seu cos, ens vam fer un petó i vam creuar els nostres camins, un dia més.
3 comentaris:
Ei Carina! Doncs el bloc el tinc per recopilar tot de ximpleries que tinc perdudes per l'ordinador, així sé que no les perdré :)
Uf, doncs jo... No sé què dir-te, realment :| Tot com sempre, quan veus la llum tornes a caure i quan caus mica en mica te'n surts... Ara podriem dir que estic en un punt mig xDDD
Tinc ganes de veure't :) Connecta't i parlem!
jo també voto a favor que et connectis :)
un petó
Que macuu carinaa!:)
Has de posar el de catalaa! el famos 9,7 i el meu REPEEIXX!
Aixii podree veureee la diferenciaa
hahahha:)
Carla.
Publica un comentari a l'entrada