Un matí em vaig llevar u tenia mal de panxa. Però un mal de panxa diferent. No el tenia a l'estómac, ni més amunt, ni més avall. Em feien mal les costelles i cada racó del cos. Em feia mal el cap, el coll, les mans, els peus... I el cor. Em feia mal el cor.
I aleshores ho vaig saber. M'havia enamorat. Però de qui?
Patia la pitjor malaltia de totes, els símptomes eren clars, però no en sabia les causes.
aig estar pesant en totes i cada una de les persones que coneixia; el veí de dalt, els de baix, els companys de fina...
Ningú, absolutament ningú.
Cap a la tarda, en sortir de treballar, vaig anar, com cada dia, al bar de sota casa. Vaig demanar una cervesa mentre pensava què, i sobretot de qui podua estar enamorada.
Mentre bevia la cinquena cervesa el mal es va accentuar. Me'n vaig haver de beure cinc més per quedar realment satisfeta, i el cap no parava de donar-me voltes, perquè m'havia enamorat i em sentia malalta, i perquè necessitava cada vegada més la cervesa i no me'n podia separar.
Em vaig sentir estúpidament alcohòlica i obsessiva i em vaig adonar de què em feia sentir absolutament enamorada perduda.
_______
en honor a la Carla, el meu conte de l'amor xD
1 comentari:
El titoll esta malamentt:)
hahahahha!
ha de ser: doble 9,7
hahahhahahahha!
atencio qe l carla tee un 6,8 amb 40 faltess ehh! qe aixo no es veu cada diaa
hahah
testimoo carinaa:)
Carla.
Publica un comentari a l'entrada