He vist una llum d'un color violat. A mesura que pujava les escales cap al carrer s'anava fent més intensa, i ha passat a un to blau intens que a poc a poc s'ha anat barrejant amb el més perfecte taronja de la posta de sol.
Feia dies que no veia una posta de sol tan esplèndida. De darrere els edificis sortia la llum de les tardes a la terrassa de la cafeteria amb la fumejant tassa de xocolata desfeta. Les tardes d'hivern més fredes i alhora més acollidores. El cel era autèntica poesia.
He caminat hipnotitzada amb la cançó elevant els meus pensaments. Cada nota perfecta vibrant dins el meu cap. Per un moment només he existit jo, acompanyada del profund so de les cordes del violí i la resplandent posta de sol que sabia que no tardaria en desaparèixer donant pas a la nit.
Tanca els ulls; prova de sentir el que he sentit jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada