Quin fred, reïra de bet!,
quan bufa l´airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.
Doncs encara fa més fred
al parapet d´avançada!
Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.
Quin fred al sòl, la paret
d´oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.
Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d´avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!
26/1/10
Quin fred al cor, camarada! (Pere Quart)
23/1/10
Egoisme
Excessiu amor de si mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, àdhuc en dany d'altri.
(mira que hi ha maneres de definir ehh..!)
doncs veureu; jo en principi havia d'escriure sobre l'egoisme, però no em ve res al cap. Fa dies que estic col·lapsada i no em surt res, així que em limitaré a penjar aquesta trista entrada.
17/1/10
Una història escarlata
Coneixes aquella sensació tan agradable dels matins, quan t'entra la mandra i estires tot el cos per descomprimir totes les articulacions i fas un gran badall que et deixa plaentment relaxat? (Evidentment parlo dels dies en què et lleves pensant que no tens res a fer, que no has d'anar a l'escola, que no hi ha cap pressa per sortir de sota la calidesa dels llençols).
Aquest matí m'he llevat i no he pogut badallar. De sobte m'he començat a marejar del mal que em feia el fil que em cus la boca. M'ha començat a sortir sang per tots els forats per on algú que desconec m'ha perforat amb una agulla aquesta nit. Quan he estat capaç de parar de plorar del mal i de l'angoixa que em produia la situació, que m'ha costat ben bé mitja hora, m'he pogut mirar al mirall per veure, horroritzada, que tenia els llavis destroçats. Estava sola a casa, així que no tenia ningú per ajudar-me a arreglar aquell desastre que, encara ara, em desfigura la cara. L'únic que volia fer era cridar, però sabia que si provava d'obrir la boca moriria del mal i els llavis rebentarien i em quedaria la cara fastigosament nafrada.
Aleshores ha sonat el mòbil. El Marc em trucava perquè havíem de fer feina de literatura, però jo no podia parlar. He penjat i li he escrit un missatge. Necessitava que algú em vingués a ajudar, no em veia capaç de sortir al carrer per anar a urgències tota sola. Just quan l'anava a enviar se m'ha apagat el mòbil. No em quedava bateria! He intentat maleir la tecnologia mundial i la mare que la va parir, i l'únic que he aconseguit ha estat perdre altre cop un munt de sang que queia a raig a terra tacant tota la roba del més brillant escarlata. Amb el primer que he trobat per casa m'he tapat la boca i he sortit corrents cap a l'hospital. M'han atès de seguida, intentant fingir calma, però he vist clarament l'horror que han sentit en veure'm la cara estripada; era gairebé la mateixa expressió que havia vist hores abans al mirall.
No m'allargaré gaire més. Els metges m'han dit que no em podien descosir la boca. Al contrari, m'han hagut de cosir tota la carn que penjava per intentar reconstruir els llavis. He de dir que aleshores ja m'havien punxat una bona quantitat de calmants que al cap de cinc minuts m'han fet quedar adormida. Com que no podré menjar fins que puguin descosir-me la boca m'han endollat un tub que em subministra aliments, i com a conseqüència m'hauré de quedar a l'hospital uns quants dies.
Ara ja ho deixo, que ve l'imbècil del psicòleg que es pensa que em podrà calmar l'immensa por que m'està matant per dins.
14/1/10
If I die tonight
I don't want to die. Not now. It's not that I'm afraid of death, it's just that there are many things left to do at the age of 16...
Well, but in case I had to die tonight... There are three things I'm sure I would do.
First I would call you (no, I'm not talking to you, not to any reader, it's just for someone who probably will never read this), I'd tell you that I just had a few hours, and that I wanted to spend some with you. I'm sure you'd agree, and so we'd play that game you want me to play with you, and finally had hours of crazy sex.
Then I'd call all my friends, all the people I know, all the people I love... I'd drink and sing in the street, as loud as possible. I'd laugh until cry.
Finally, very late at night, knowing that my end was really near, I'd hug and kiss every member of my family, without telling them I was going to die. I don't want them to suffer, of that I'm sure.
And then, absolutely exhausted, I'd go to bed and try to sleep. Dying while asleep, I think it's the best way.
That's what I'd like to do if I had to die tonight.
Anyway, someday, with no need to be almost death, I'll do all these. Then I'll be able to write another chapter of "If I die tonight" with new projects.
13/1/10
Milliers de paranoïas
Hi ha tantes persones diferents al món i tantes mentalitats diferents que ens és impossible poder entendre-les totes. Cadascú, deixant de banda l'aspecte biològic, té el cervell estructurat d'una forma diferent en referència a la manera de pensar i de resoldre els problemes.
El meu cap està ple de coses, pensaments, estupideses, coses útils, coses no tan útils, pensaments bons, pensaments perversos... Tinc massa coses al cap. Però això ja es veu aquí. Vull dir, que no fa falta anar massa lluny per notar que a voltes desvariejo.
Fa un temps vaig descobrir que podia parlar amb algú mentre pensava sobre una altra cosa molt diferent i, a més, podia posar-li a tot això una banda sonora, alguna cançó que s'anés repetint tota l'estona sense que jo me n'hagués de preocupar. Per què vaig dedicar una etapa de la meva vida fent sobreactuar el meu cervell? Era com una petita (gran) obsessió. Estava contínuament analitzant la gran capacitat de distracció que posseeixo; un procés realment útil per la meva vida...
Per altra banda hi ha una possibilitat que em té força atemorida; el fet que el cervell se'm pugui descontrolar, que em pugui perdre entre els meus pensaments i no poder-ne sortir mai. Qui ens pot assegurar que no serem víctimes d'alguna malaltia mental?? Hi ha tantes coses que no controlem de nosaltres mateixos i que mai podrem arribar a controlar... És terrible! El fet de ser "éssers racionals" és una gran ventatja pel què fa a desenvolupament general de l'espècie humana, però què passa quan no tenim res més a fer que pensar i donar mil voltes a un mateix tema?
(Passa que ens posem a escriure coses com aquesta...)
6/1/10
i una capsa de bombons
aquest any els reis s'han portat massa bé :)
tinc un iPod vermell
tinc una pulsera preciosa amb un cor d'or rosa
tinc una colònia CH
tinc dues samarretes
tinc una bosseta texana per quan vaig a donar una volta
i tinc, no és tota meva però gran part sí, una càmera reflex collonuda!!
s'han portat massa bé, i ho agraeixo massa poc.
5/1/10
Vergonya
Torbament de l'ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l'atenció d'algú.
Vermellor que apareix a les galtes, a la cara, per un sentiment de vergonya, confusió o modèstia.
Desconcertament de l'esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor.
Sentiment de reserva o d'aversió pel que fa al sexe, que es manifesta en els ulls, en el capteniment, etc, i que sol provocar reaccions instintives d'incomoditat, de disgust o de defensa.
Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la.
4/1/10
El que no he pogut recordar
Aquest matí m'he llevat més d'hora del que m'hauria agradat, però és que han trucat al mòbil de la meva mare a les 8h del matí i no hi havia ningú a casa per agafar-lo! (És a dir, hi erem el meu germà i jo, però estàvem profundament adormits, i tots dos hem pensat que ja l'agafaria el papa, que en teoria havia de ser a casa..) I com que ningú l'agafava i el mòbil seguia sonant i sonant, i cada vegada més fort, i no em deixava dormir...!! Quina ràbia!! Al final l'he hagut d'agafar jo...
Doncs resulta que després d'això no m'he pogut tornar a adormir, tot i que estava molt cansada, de fet, no m'aguantava gairebé de peu... Però per molt que he intentat tornar a adormir-me no ho he aconseguit, i aleshores és quan m'he començat a inspirar. No sé ben bé perquè, ja que el meu cervell estava més desconnectat que altra cosa, però de sobte m'han començat a venir coses al cap que podria escriure, i m'he posat a pensar històries mentre intentava dormir, i he pensat que més tard les escriuria, i ara m'hi he posat i m'he adonat que ja no recordo res del que havia pensat. O sigui que tot el que he fet mentre estava mig adormida ha sigut com si ho hagués somiat, perquè ara ja no en recordo pràcticament res, però tot i així jo estava desperta... Potser mig sonàmbula... Vés a saber!
És a dir, que jo ara volia escriure un munt de coses, però no ho podré fer...
El que sí que he pogut fer, que també ho he estat pensant mentre mig-dormia, ha estat tocar el piano. Al cap ia a la fi només havia de llegir partitures...! Això sí, ho he hagut de deixar al cap de no massa estona, perquè avui ha estat un dia molt fred, i tenia les puntes dels dits gelades i em feia mal a cada tecla que tocava.
La veritat és que avui no ha sigut un dia molt entretingut, i explicar-lo és força estúpid, però com que necessitava escriure alguna cosa i no em sortien les historietes... vès, que no sé què estic escrivint, ja!
(nota mental per no oblidar: aquesta tarda sí que ha estat entretinguda, en realitat) (?¿)
2/1/10
Quimi Portet
Em dius que el nostre amor
va ser com un infant
que dóna al teu cor
els dies que vindran.
Perdut i sense nau,
mirall de coses belles,
em dius que el nostre amor
s'acaba a les estrelles.
Em dius que el nostre amor
només era el primer,
que un altre braç més fort
t'abraçarà més bé.
A punt de ser record,
claror de flor collida,
em dius que el nostre amor
no sap trobar la vida.
Em dius que plori,
si vull plorar,
em dius que mori
fins a demà,
no pots comprendre
com el dolor
dura per sempre
si es fa cançó.
Em dius que el nostre amor
era un ocell ferit
tremolant al teu cor,
somniant al meu pit.
Amiga de la mort,
camí de vela blanca,
la llum del nostre amor
és una flor que es tanca
1/1/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)