4/1/10

El que no he pogut recordar

Aquest matí m'he llevat més d'hora del que m'hauria agradat, però és que han trucat al mòbil de la meva mare a les 8h del matí i no hi havia ningú a casa per agafar-lo! (És a dir, hi erem el meu germà i jo, però estàvem profundament adormits, i tots dos hem pensat que ja l'agafaria el papa, que en teoria havia de ser a casa..) I com que ningú l'agafava i el mòbil seguia sonant i sonant, i cada vegada més fort, i no em deixava dormir...!! Quina ràbia!! Al final l'he hagut d'agafar jo...
Doncs resulta que després d'això no m'he pogut tornar a adormir, tot i que estava molt cansada, de fet, no m'aguantava gairebé de peu... Però per molt que he intentat tornar a adormir-me no ho he aconseguit, i aleshores és quan m'he començat a inspirar. No sé ben bé perquè, ja que el meu cervell estava més desconnectat que altra cosa, però de sobte m'han començat a venir coses al cap que podria escriure, i m'he posat a pensar històries mentre intentava dormir, i he pensat que més tard les escriuria, i ara m'hi he posat i m'he adonat que ja no recordo res del que havia pensat. O sigui que tot el que he fet mentre estava mig adormida ha sigut com si ho hagués somiat, perquè ara ja no en recordo pràcticament res, però tot i així jo estava desperta... Potser mig sonàmbula... Vés a saber!
És a dir, que jo ara volia escriure un munt de coses, però no ho podré fer...
El que sí que he pogut fer, que també ho he estat pensant mentre mig-dormia, ha estat tocar el piano. Al cap ia a la fi només havia de llegir partitures...! Això sí, ho he hagut de deixar al cap de no massa estona, perquè avui ha estat un dia molt fred, i tenia les puntes dels dits gelades i em feia mal a cada tecla que tocava.
La veritat és que avui no ha sigut un dia molt entretingut, i explicar-lo és força estúpid, però com que necessitava escriure alguna cosa i no em sortien les historietes... vès, que no sé què estic escrivint, ja!

(nota mental per no oblidar: aquesta tarda sí que ha estat entretinguda, en realitat) (?¿)