13/1/10

Milliers de paranoïas

Hi ha tantes persones diferents al món i tantes mentalitats diferents que ens és impossible poder entendre-les totes. Cadascú, deixant de banda l'aspecte biològic, té el cervell estructurat d'una forma diferent en referència a la manera de pensar i de resoldre els problemes.
El meu cap està ple de coses, pensaments, estupideses, coses útils, coses no tan útils, pensaments bons, pensaments perversos... Tinc massa coses al cap. Però això ja es veu aquí. Vull dir, que no fa falta anar massa lluny per notar que a voltes desvariejo.
Fa un temps vaig descobrir que podia parlar amb algú mentre pensava sobre una altra cosa molt diferent i, a més, podia posar-li a tot això una banda sonora, alguna cançó que s'anés repetint tota l'estona sense que jo me n'hagués de preocupar. Per què vaig dedicar una etapa de la meva vida fent sobreactuar el meu cervell? Era com una petita (gran) obsessió. Estava contínuament analitzant la gran capacitat de distracció que posseeixo; un procés realment útil per la meva vida...
Per altra banda hi ha una possibilitat que em té força atemorida; el fet que el cervell se'm pugui descontrolar, que em pugui perdre entre els meus pensaments i no poder-ne sortir mai. Qui ens pot assegurar que no serem víctimes d'alguna malaltia mental?? Hi ha tantes coses que no controlem de nosaltres mateixos i que mai podrem arribar a controlar... És terrible! El fet de ser "éssers racionals" és una gran ventatja pel què fa a desenvolupament general de l'espècie humana, però què passa quan no tenim res més a fer que pensar i donar mil voltes a un mateix tema?
(Passa que ens posem a escriure coses com aquesta...)

Cap comentari: