la llum vermella
reflex de la sang que acabes de vessar
t'odies profundament:
acabes d'esbudellar la dona dels teus somnis.
Quan ets capaç d'olorar
el regust metàl·lic
de la sang que no et pertanyia
t'odies profundament:
t'has tacat de la sang més prohibida.
Però quan per fi t'adones
de la joia que tens entre les mans,
de l'elixir que et torna la vida,
oblides que ets un vil assassí
i surts a buscar la darrera víctima.
Recorres els carrers de Barcelona
la samarreta encara és humida, brillant
però ni tan sols les putes et miren
com tu n'hi ha hagut tants...!
i neteges amb saliva el punyal.
Repasses la fulla del ganivet
amb la bípida llengua de serp, repugnant
i et marques la galta
en senyal de victòria
i les drogues eviten que sentis cap mal.
I quan per fi t'adones
de la joia que tens entre les mans,
de l'elixir que et torna la vida,
oblides que ets un vil assassí
i surts a buscar la darrera víctima.
I apunyales; perfores el cos d'un infant.
2 comentaris:
Potser una mica massa gore per mi, però està molt bé la cançó! Encara et descobrirem una carrera de compositora :)
Petonaaaaaaaaaasos
Sí que estaria bé continuar-lo, m'agrada la idea. Allò de la platja era algo raro, sí. És el que té tirar de coses antigues xd
Publica un comentari a l'entrada