28/2/10

ments calentes

La Maria tornava cap a casa després d'una intensa nit de borratxera i drogues. Venia acompanyada de'n Marçal que, com sempre, l'havia de dur pràcticament en braços, ja que ella no era capaç de coordinar els moviments de totes dues cames.
En Marçal mai perdia l'esperança. Pensava que algun dia aconseguiria acompanyar una Maria conscient que el convidaria a entrar a casa i podria fer-li allò que havia vist fer a un estrany a la pintada de la paret.
Aquella pintada a la paret deia tantes coses! Provocant sempre el personal! Algun dia o altre hi havia d'anar algú a pervertir-la encara més.
Aquell estrany home que en Marçal havia vist, aquell que havia inspirat les necessitats d'un noi innocent s'havia aturat davant la dona de la paret, amb prou feines vestida, i l'havia violat amb la llengua i la mirada mentre es deixava fer una fotografia per un fotògraf que el mirava divertit i veia passar un noi innocent que de sobte s'inspirava i desitjava més que mai la seva companya de pupitre: la Maria, que un dia tornava cap a casa sense en Marçal i va ser violada.