M'encanta estar aquí. El meu és un lloc privilegiat. Si jo fos tota aquesta gent que passa per aquí al carrer em pararia a mirar el meu escultural cos. Però crec que a la gent li fa vergonya quedar-se parada mirant-me. Només alguns nois joves, fatxendes, es paren a mirar-me quan van amb els seus amics, i també algun vell verd.
Sovint noto que algun home casat em mira de reüll quan passa amb el seu fill o filla que acaba de recullir de l'escola; però la gent té vergonya del que pensin els altres, de si els veu la botiguera de la fruiteria o el quiosquer.
Quin home, el quiosquer! El veig com m'observa amb desig quan no té clients, i quan ja porta molta estona mirant-me, que veig com li brillen els ulls, surt de pressa cap al lavabo. Quin home, el quiosquer!
Em van posar aquí per provocar el públic, per emmalaltir i pervertir els més joves i els més vells. Per provocar les mirades dels que, en teoria, no m'haurien de mirar. Em van posar aquí per arreglar la societat! Per posar calents els homes i fer millorar les relacions de les parelles.
1 comentari:
Entenc que siguis una feminista convençuda(que d'altre banda em sembla molt respectable), Carina, pero em sembla que també compendràs que pugui sentirme ofés per aquesta generalització del génere masculí que fas en aquest escrit.
Ja se sap, "ante la duda, la más SESUDA"
Poeta con Jeta/Culteranista Gongorino
Publica un comentari a l'entrada