The Man Who Sold The World
We passed upon the stair, we spoke in was and when
Although I wasn't there, he said I was his friend
Which came as a surprise, I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago
Oh no, not me
We never lost control
You're face to face
With The Man Who Sold The World
I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for a foreign land, for years and years I roamed
I gazed a gazeless stair, we walked a million hills
I must have died alone, a long long time ago
Who knows? Not me
I never lost control
You're face to face
With the Man who Sold the World
Who knows? not me
We never lost control
You're face to face
With the Man who Sold the World
Although I wasn't there, he said I was his friend
Which came as a surprise, I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago
Oh no, not me
We never lost control
You're face to face
With The Man Who Sold The World
I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for a foreign land, for years and years I roamed
I gazed a gazeless stair, we walked a million hills
I must have died alone, a long long time ago
Who knows? Not me
I never lost control
You're face to face
With the Man who Sold the World
Who knows? not me
We never lost control
You're face to face
With the Man who Sold the World
7 comentaris:
:)
El problema és que no sé quan hi aniré x)
[copy&paste de la wikipedia xD]
"The Man Who Sold the World" es una canción compuesta por el músico británico David Bowie.
Nossé a que ve, però nossé, entre esta y la de Where Did You Sleep Last Night, que el Kurt Cobain no hizo na' de na'! xD (i que consti que és un dels meus ídols xD)
bueno, bueno, doncs tu et quedes amb el cantant, per mi encantat xD
mmmmm... guay xD (és que no sé que dir! T.T) (he abandonat el treball, ja el faré l'últim dia xD)
no, no, si d'aquesta nova manera també surt l'enllaç només que no està en blau, ja veuràs, si cliques el nom aniràs xD (i lo del nom, bueno, és que em fa posar la direcció del blog i a part de que víctor suposo que ja estarà agafat, nossé, tampoc em venen ganes de fer un nou xD)
argh, poz ahora me ha salio con el color azul y subrallado, ai don andersten >.< (encara que ara faré que surti en negre, eprò amb enllaç, que queda més guay xD)
pos no, no funciona si no poses el http://, vaya porqueria T.T
bueno, bueno, da igual, paro d'omplir comentaris de manera tonta, que encara que no es pugui tancar, nossé, veure que hi han 3 comentaris nous i 2 tontos no ha de ser molt... nossé xD
ai, no, no, io ho deia, per... perquè ho sabessis, nossé xD (argh, m'estic estressant u___u) (i la meva pilota antiestrés estresa en comptes de desestressar) (veus? és pel msn, si ja t'ho deia jo, ja xD)
jo vull plorar amb tu, no sé si podré, pe`ro ho puc inetentar :)
saps? m'ha donat per pensar molt últimament, i estic arrivant a conclusions que no havia pensat en ma vida.
pots creure que ja estic morta? nes a dir, quan tot deixa de tenri sentit, quin sentit té viure? cap. així doncs, per molt que m'esforci a seguir respirant, per no donar un disgust a ma mare, sincerament, allò que alguns anomenen ànima... crec que ja està al cel, amb els angelets, o a la olla con Pedro Botero.
perquè abans, hi havia moments en què les coses em superaven, però sempre trobava algun tipus de consol. Ara, no hi ha absolutament res que em consoli durant més de dos minuts. i entre ser feliç dos minuts al dia, i seguir vivint sense sentir, crec que prefereixo la segona opció.
Gràcies, però, per tot el que m'has donat :)
jo vull plorar amb tu, no sé si podré, pe`ro ho puc inetentar :)
saps? m'ha donat per pensar molt últimament, i estic arrivant a conclusions que no havia pensat en ma vida.
pots creure que ja estic morta? nes a dir, quan tot deixa de tenri sentit, quin sentit té viure? cap. així doncs, per molt que m'esforci a seguir respirant, per no donar un disgust a ma mare, sincerament, allò que alguns anomenen ànima... crec que ja està al cel, amb els angelets, o a la olla con Pedro Botero.
perquè abans, hi havia moments en què les coses em superaven, però sempre trobava algun tipus de consol. Ara, no hi ha absolutament res que em consoli durant més de dos minuts. i entre ser feliç dos minuts al dia, i seguir vivint sense sentir, crec que prefereixo la segona opció.
Gràcies, però, per tot el que m'has donat :)
Publica un comentari a l'entrada