quin dia, mare meva..

Val, he penjat la cançó perquè m'ha agradat molt.

i ara, apart. m'han demanat que escrivís un conte.. però és que no m'inspiro! 

jo vull un conte feliç, però no em surt.. desgràcia.

avui he tingut un diaque intentaré oblidar. sóc un monstre. i no diré gaire més, al final no hi ha hagut concert..

M'ho va dir vàries vegades. al principi m'hi negava en rotund. qui la faria, una bogeria així? però van ser deu vegades, despés vint. i trenta. i cada vegada em convencia més. 

"fes-ho dona, ja veuràs que ho aconseguiràs!"

així que ho vaig fer. vaig sortir al carrer i em vaig posar a cridar.

"la meva mare! la meva mare és morta! oh, déu meu! quin horror!" 

la gent es va començar a aturar. uns em miraven com si estigués boja, d'altres amb una mica de pena als ulls. i poc a poc la gent se'm va anar acostant. "necessites ajuda?" "estàs bé?" i allà. entre la multitud, un noi despreocupat, que em mirava fixament.

era ell. l'havia trobat. em vaig posar a córrer cap on estava i em vaig llançar als seus braços. instantàniament em va rebutjar. em va mirar amb cara estranyada i va marxar deixant caure un paper amb el seu nom i la seva adreça anotats.

l'endemà vaig arribar-me al carrer que indicava l'adreça. una casa antiga, perfectament conservada. i allà, a la finestra, el noi.

uns instants més tard va baixar al carrer i es va posar a cridar.

"el meu pare! el meu pare! un atac de cor! oh, déu meu!"

vaig veure que tothom començava a rodejar-lo i es preocupava per ell com havien fet el dia anterior per mi. i quan ja la gent, desesperada, l'intentava treure del fingit estat de xoc, va arrencar a córrer, i allà, enmig de tothom, ens vam abraçar.