dijous, 14:38h.

quan desenterres records del passat t'adones de com pots arribar a canviar en molt, o poc temps;

fa uns mesos et vas aficionar a escriure i dibuixar en una llibreta de quadrets. 

avui has decidit tornar a fer-ho. i abans de començar et mires tot el que vas escriure.

la teva vida era plena d'odi! eres una persona fosca. podem dir que no tenies ganes de viure...

tu no et recordaves així. probablement, a mesura que passa el temps, no t'adones que vas canviant. només veus als altres, que d'un dia a l'altre creixen, i creus que tu no. tu ets tal i com eres a principi de curs. però ara mires aquella llibreta i et diu que no. que tu no estimaves, que tu no senties. que tot era odi, terror, fàstic, ràbia. i ara què dibuixes? res a veure amb el que havies dibuixat. i ara què escrius? felicitat, amistat? no ens pasem, tampoc. potser.. potser el teu canvi no ha sigut molt radical, però has canviat. 

t'has fixat en les samarretes que poc a poc has anat enterrant al calaix, i les has comparat amb les que et poses ara. fins i tot tens un pantaló curt! no se t'hagués passat pel cap de tenir-ne un. ensenyar les cames, tu?? no, ni de conya! però ara en tens un, i te'l poses. potser.. potser no és amb el que et pots sentir més còmoda, però hi pots anar, i no te n'avergonyeixes. així que, poc a poc, has anat perdent la vergoya per certes coses. encara que hagis de canviar molt, fins a arribar a ser realment tu, notes, amb petites coses, que vas creixent i vas madurant.