Oggi ha estat un bon dia. El sol ja no ha estat tant intens com els dos dies passats, així que, ja d'entrada, tot ha estat més fàcil. He tornat a arribar tard a classe, però només 10 minuts, i no ha estat perquè m'hagi equivocat de parada ni res, perquè he agafat l'autobus que tocava. Primera satisfacció del dia.
La classe ha estat interessant, menys pesada que ahir, i he après força coses. Aquesta ha estat la segona satisfacció del dia. La tercera ha estat quan hem sortit, a les 13h, i hem anat gairebé totes les noies de la classe a dinar juntes a la Piazza della Repubblica. Jo no tenia molt temps, perquè tornava a tenir classe a la tarda, així que he hagut de menjar força ràpid. He arribar tard una altra vegada, però ha valgut la pena començar a conèixer les persones amb qui compartiré un mes sencer de la meva vida. Som totes de llocs diferents, i per arreglar-ho parlem en anglès entre nosaltres... Espero que quan acabi el mes poguem mantenir una conversa digna en italià, que seria la idea...! La qüestió és que totes són molt maques, molt bona gent, igual que el professor que m'ha tocat a la tarda. Crec que l'Antonello és del meu tipus de professor. S'ha après els nostres noms de seguida (clar que som menys que a la classe del matí), té paciència, però ens fot canya, ens fa parlar, encara que no en sapiguem. M'agrada molt. I he après moltes coses en només dues hores, així que suposo que serà dels bons. Ja ho aniré veient. Una alegria més. I, per arrodonir-ho, una sorpresa! L'únic noi que tenim a la classe de matí, l'Andi, parla! Pobret, es deu sentir intimidat envoltat de tantes noies, i més tenint en compte que té 16 anys, i la mitjana d'edat de la resta és força més alta. Però és un noi bastant llest. És albanès, i ha vingut a estudiar italià perquè quan acabi l'institut voldrà venir a Itàlia a fer la carrera. Interessant.
I això ha estat tot! Ho he explicat molt ràpid perquè no tinc ganes de posar-hi molts detalls. Així ja queda prou bonic, i ha estat bonic, el dia. Més detallat només podria explicar què he après, però encara no en sé prou. Prometo esciure alguna frase en italià d'aquí uns dies. Oh! I demà tinc una hora reservada per tocar el piano a l'institut, després de la classe de la tarda. Si no hi ha molta gent que vulgui tocar, intentaré reservar sovint, avere si faig alguna cosa de profit apart de l'italià i d'omplir el bloc (i mirar series, però no sé si és massa profitós... Hi hauré de reflexionar...).
A proposito, mi manque un po'...
1 comentari:
Nyúu! M'encanten els posts! Cada dia escrius millor i transmets més!
Espero que disfrutis aquest més tot el que puguis! I sobretot, no ens deixis sense notícies!
Publica un comentari a l'entrada