Primer de tot, un aclariment: Visc a casa de la Marisa, que és una dona que deu rondar els 70, i la seva filla, Elisabetta, que deu tenir-ne uns 40, suposo... Tot i que sóc molt dolenta posant edat a la gent, i no és de bona educació preguntar-ho... Pel que he entès totes dues són divorciades (o, si més no, separades...). Devien ser molt cretins els homes, de vegades la genètica fa que la gent d'una mateixa família tendeixi a ajuntar-se amb gent poc convenient, perquè són totes dues molt maques, precioses. A Elisabetta la veig més aviat poc, només al matí, que es lleva i em desitja una "buona giornatta", ja ho vaig comentar això. Amb la Marisa hi passo tota l'estona de sopar. Parlem, cada dia més (cada dia puc parlar una mica més...), i em tracta molt bé, i cuina molt, molt bé! Oggio abbiamo parlato de política, i de la crisi. Li he preguntat sobre el Monti i el Berlusconi, i m'han satisfet les respostes. Ara fa una estona li he demanat que abans que torni a Barcelona vull que m'escrigui unes quantes de les receptes que prepara, perquè són genials. Molta pasta, mà ogni giorno amb una salsa diferent! I l'altre dia Elisabetta va preparar uns dolci suuuper bons, i també li demanaré la recepta. Tornaré grassoneta però tothom voldrà quedar amb mi per dinar!!
I bé... Avui no cal que us expliqui que he anat a classe, que he après moltes coses i bla, bla, bla... Ja ho sabeu i, si no, amb un parell de línies ja us ho he dit. (És ben cert eh, m'ho estic passant molt bé i estic aprenent molt.) Oggi volia explicar-vos un parell de coses que fa dies (des que sóc aquí) que em ronden pel cap però que no escric... La primera, molt important, és una cosa que afecta greument la meva salut. Tampoc vull que us preocupeu, segueixo viva, de moment... Però com em segueixin picant els mosquits (aquests animals immensos que volen per la meva camera, de veritat, que són enormes!) no acabaré bé. És un tema seriós! Pot no semblar-ho, però ho és. Començo a semblar una picada gegant (del tipus: hola, tinc al·lèrgia a mi mateixa).
L'altre tema, també una mica relacionat amb la meva salut, no tant directament, però una mica, és l'autobus (en italià es pronuncia: àutobus, ho dic per anar afegint alguna novetat al text i que realment us penseu que estic aprenent). L'autobus fiorentino è pura merda! A Barcelona tenim dos tipus d'autobus (dels que jo utilitzo, ja sé que n'hi ha més tipus!): els primers són els vermells, realment còmodes i bonics (quan no estan plens de vellets i cotxets). Són molt estables i, si no topes amb un conductor mig boig, pots pràcticament fer el trajecte sense agafar-te enlloc. E dopo tenim el nitbus. Un tipus de vehicle miracoloso i alhora pericoloso. Miraculós (em sona lletja aquesta paraula en català, però google diu que s'escriu així...) perquè et torna a casa en les teves millors i pitjors nits. Quan vas bé et deixa bé a casa. Quan vas malament et deixa a casa sense tu saber com. Però sempre et deixa a casa. Perillós (i aquí ve la part important) perquè és el tipus d'autobus més inestable de tota Barcelona! Els conductors estan com les cabres, condueixen com si anessin enxufats, els seients són incòmodes, de plàstic, durs, i per algun motiu estrany tot el vehicle bota, va saltant pels carrers i fa que la gent que hi ha dins (sobretot si és gent demacrada) es mogui d'una banda a l'altra sense control. No pots fer-hi res, ni tan sols si t'agafes a les barres estàs salvat! Però és el nitbus i, com he dit, és alhora miracoloso. Problema: a Firenze, els autobusos normals (els que haurien de ser còmodes, bonics i estables) són del tipus nitbus (però de color taronja, que crec que és encara pitjor). Un desastre. Avui fins i tot he pensat que podria anar a parlar amb el director de la companyia ATAF per recomanar-li que vagi de visita a Barcelona i pensi, seriosament, en renovar els seus vehicles.
Ara, potser són cutres, però els viatges surten molt més bé de preu que a Barcelona.
Per cert, oggi molta gent m'ha dit que els meus pantalons bombatxos estripats i recosits amb imperdibles són bonics!! Mi piace molto Italia!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada