5/6/08

El vol de l'home ocell

sangtraït

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els abres barallar.
La gent se'l mirava, nena 
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, 
no em tregueu la llibertat.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, 
no em tregueu la llibertat.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
el nùvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, 
no em tregueu la llibertat. 

2 comentaris:

Cbool ha dit...

M'encanta aquesta cançó, però em fa sentir atrapada... :)

Gaviooota ha dit...

:)

Uoo! Doble sesió!! Inspiració, vine!!
Ti-dós ven ti-dós!